El que no fa/fa un psicòleg:
No "soluciona els problemes", ajuda el pacient a trobar una solució, adaptada a ell, segons les seves necessitats i les seves circumstàncies.
No "pren decisions" en lloc del pacient, l'ajuda a valorar i decidir pel mateix, augmentant l'objectivitat, l'entesa profunda i l'espectre de les perspectives.
No "dona consells", proposa tècniques per augmentar els recursos del pacient i aconseguir una millora significativa en la vida quotidiana, a curt, mitjà i llarg termini.
No orienta segons els seus criteris personals, ajuda el pacient a trobar i construir els seus propis, i fomenta la independència i l'autonomia del pacient.
No "sap tot", estudia el funcionament psicològic, cognitiu, emocional i afectiu de les persones i coneix teràpies i tècniques per millorar-lo quan no és satisfactori i crea dificultats.
No "jutja" les persones, accepta incondicionalment les seves vivències, respectant la idiosincràsia.
No és un amic, se li pot explicar tot, escolta activament, entén el que li passa al pacient i té empatia amb ell. Respecta la confidencialitat.
No és un mestre, és un guia que ajuda en alguns recorreguts difícils de la vida.
